Монументальное надгробие рыцаря из рода Кардона, 1330 г., Каталония. Монастырь Монсеррат, Барселона, Испания.

(Link)
Berenguer de Coll
1334
Sant Andre de Coll, Girona, Catalonia, Spain
Source - Fryer, Alfred Cooper. 1929. Wooden monumental effigies in England and Wales. E. Stock.

"L'arnes del cavaller" by Marti de Riquer
Sepulcre d'un cavaller que, segons els senyals heraldics, podria esser Ramon Amat de Cardona, senyor de Tora', mort l'any 1324, fill de Bernat Amat de Cardona i de Constanca de Pinos
Monastir de Montserrat

(Link)
BERNAT AMAT de Cardona (-[1310/12]). m (after 3 Mar 1294) CONSTANZA de Pinos, daughter of GALCERAN de Pinos & his wife Berenguera de Montcada. The testament of “Galceran de Pinos”, dated 3 Mar 1294, bequeathes property to “Remon Galceran fill nostre...Bernat Galceran fill nostre...Berenguer Galceran e...Guillem Galceran fills nostres...Sibilia filla nostra...muller del noble Guillem de Portella...Costansa filla nostra...Leonor filla nostra”. The primary source which confirms her marriage has not been identified. It is indicated by the testament of [her brother] “Pere Galceran de Pinos”, dated 16 Jul 1305, codicil dated 13 Mar 1311, which revoked an earlier testament in favour of “Bernat Saportella nebot nostro e a Remon de Cardona nebot nostre...Remon de Moncada cosi nostre”. Bernat Amat & his wife had three children:
a) REMON de Cardona (-killed 1324). The testament of [his maternal uncle] “Pere Galceran de Pinos”, dated 16 Jul 1305, codicil dated 13 Mar 1311, which revoked an earlier testament in favour of “Bernat Saportella nebot nostro e a Remon de Cardona nebot nostre...Remon de Moncada cosi nostre”.
b) SIBILA de Cardona . m (before 1323) RAMON ROGER de Pallars, son of ---.
c) CONSTANZA de Cardona . m [as his second wife,] GILABERT de Cruilles . Rudt de Collenberg suggests that he married [maybe firstly] --- de Mallorca, illegitimate daughter of Sancho I King of Mallorca [Aragon].

(Link)
Ramon Amat de Cardona i de Pinos, Baron de Rupit

(Link)
Ramon Amat de Cardona , De Cardona

escudo de armas de Bernat de Castellet, a la izquierda del espectador. A la derecha blason cuartelado de los Cruilles y los Cabrera

"ANNO DOMINI MCCCXXIII, VI KAL. MARCII OBIT NOBILIS DOMINUS BERTRANDUS DE CASTELLETO MILES IN SARDINIA ET RECEPIT HABITUM FRATUM MINORUM QUI CONDIDIT TESTAMENTUM SUUM ET ELEGIT SEPULTURAM IN DOMO FRATUM MINORUM VILLAEFRANCHE CUJUS ANIMA REQUIESCAT IN PACE AMEN. PATER NOSTER. AVE MARIA"

Bertran de Castellet, fou un noble cavaller del segle XIV i senyor del castell de Sant Esteve de Castellet. L'any 1311 lluita al costat del comte de Barcelona en la repressio de determinats nobles revoltats. Va participar a les Corts de Montblanch i les de Girona. Destaca com a militar en la conquesta de Sardenya, on va morir. Fou enterrat a l'esglesia de Sant Francesc de Vilafranca, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII.
Sarcofag en forma de caixa paral·lelepipeda de marbre (1'83 m de llargada per 0'53 m d'amplada). Descansa damunt de quatre columnes de seccio tetralobular amb capitells esculpits. Dos dels capitells mostren quatre falcons drets units per les ales; els dos restants presenten vuit panteres o lleons rampants unides per les potes i el llom. Les dues cares principals estan dividides en vuit compartiments mitjancant fines columnes que suporten una arqueta ogival trilobulada. En cada un dels compartiments hi ha els escuts del llinatge de la familia. Aquests, corresponen a dos llinatges diferents i es repeteixen alternativament al llarg del sarcofag. Son ogivals i quarterats en creu. En un d'ells, en el quarter 1 i 4 hi ha un castell amb tres torres d'homenatge i en els quarters 2 i 3 un griu rampant. L'altre te un cervol aturat als quarters 1 i 4 i quatre creuetes disposades en creu als quarters 2 i 3.
Els laterals de l'ossera presenten una decoracio similar amb dos compartiments a cada costat. La tapa es a dues aigues, i s'hi representa la figura jacent de Bertran de Castellet. En un costat esta vestit amb cota de malla amb el cap cofat per un capmall; les mans porten guantellets i esta armat amb un escut sostingut per la ma esquerra que cobreix la meitat inferior del cos i una espasa a la ma dreta recolzada sobre el pit. El cap reposa sobre un coixi i els peus, calcats amb sabates de malla es cargolen sobre un masti. A lacara oposada, el personatge porta l'habit de Sant Francesc i les mans en oracio i el cap reposa damunt d'un coixi. A l'orla inferior de l'ossera hi ha una insccripccio en lletres capitals gotiques que diu: "ANNO DOMINI MCCCXXIII, VI KAL. MARCII OBIT NOBILIS DOMINUS BERTRANDUS DE CASTELLETO MILES IN SARDINIA ET RECEPIT HABITUM FRATUM MINORUM QUI CONDIDIT TESTAMENTUM SUUM ET ELEGIT SEPULTURAM IN DOMO FRATUM MINORUM VILLAEFRANCHE CUJUS ANIMA REQUIESCAT IN PACE AMEN. PATER NOSTER. AVE MARIA".

Sarcofag de Bertran de Castellet (1323): Sarcofag de marbre de 1,83 m de llargada per 0,53 m d'amplada. Format per una caixa que descansa en quatre columnes amb capitells historiats de talla romanica amb temes esculpits de falcons i gossos o panteres unides per les potes i el llom. Esta decorada, a la part davantera i a les laterals per vuit compartiments fets d'arcuacions ogivals trilobades i decorades a l'interior per escuts alternats de castells de tres torres i grius, i creus i cervols. La coberta es prismatica de base triangular recolzada sobre un costat, amb dos alts relleus de figures jacents del mort. En una banda va vestit amb cota de malla, guantellets, escut, espasa i el cap cofat per un capmall. Porta coixi sota el cap i un gos masti sota els peus. En l'altre va de monjo amb l'habit francisca fins als peus i mantell i les mans es actitud de pregar. A l'orla inferior de l'ossera hi ha una inscripcio en majuscules gotiques, en llati, que diu: "El 23 de febrer de l'any del Senyor de 1323 va morir a Sardenya el noble senyor Bertran de Castellet, militar, el qual ordena el seu testament i tria esser sepultat al convent de frares menors de Vilafranca rebent l'habit d'aquesta orde religiosa. La seva anima descansa en pau. Amen. Pregueu per ell. Pare Nostre. Ave Maria". Bertran de Castellet, noble cavaller del segle XIV, fou senyor del castell de Sant Esteve de Castellet. El 1311 intervingue al costat del rei en la repressio de determinats nobles revoltats. Va assistir a les Corts de Montblanc i les de Girona entre d'altres. Es destaca com valeros militar en la conquesta de Sardenya, on mori.