(Link)
Sarcofag de Pere de Sitjar, Esglesia de Santa Maria de Rocafort
El sarcofag de Pere de Sitjar reposa en una fornicula gotica sobre dues mensules antropomorfiques. La de l'esquerra presenta, en la seva part inferior, un llibre obert amb la seguent inscripcio: "Aquest document es del honrat en P. De Cigiag, senyor de Roquefort, a qui perdo Deu. Amen. Di(guem) Pater Nostrer". En aquesta mateixa mensula hi figura l'escut del casal de Rocafort. En la part frontal del sepulcre hi ha sis personatges en relleu, el mateix difunt i tres dones flanquejats per la Mare de Deu davant qui preguen agenollats i un sant, segurament Sant Vicenc que te la funcio de presentar-los a Maria. Damunt la tapa del sarcofag es troba la figura jacent del difunt, que fou l'ultim senyor laic de Rocafort. Vesteix indumentaria militar, porta espasa i punyal i recolza els peus en un lleo.
El sarcofag de Pere de Sitjar es obra de Berenguer Ferrer, picapedrer i escultor de Manresa. Li encarrega Guillemona, vidua de Pere. Hi ha documentats diversos pagaments com les deu lliures barcelonines rebudes el 16 d'agost de 1354 o les cent lliures que l'escultor declara haver rebut de la vidua "a compliment i solucio del preu del sarcofag". El 18 de juliol de 1356, mossen Bernat Mateu, rector de Rocafort autoritza el trasllat de les despulles de Pere de Sitjar des del cementiri al nou sarcofag, emplacat dins l'esglesia de Sant Vicenc del castell. Uns cent anys despres fou traslladat a l'esglesia parroquial de Sant Maria. Durant la Guerra Civil es porta a la Cova de Manresa per evitar la seva destruccio. Retorna a l'esglesia un cop acabat el conflicte.
El sarcofago de Pere de Sitjar reposa en una hornacina gotica sobre dos mensulas antropomorficas. La de la izquierda presenta, en su parte inferior, un libro abierto con la siguiente inscripcion: "Este documento es del honrado en P. De Cigiag, senor de Roquefort, a quien Dios perdone. Amen. Digamos Pater Noster ". En esta misma mensula figura el escudo de la casa de Rocafort. En la parte frontal del sepulcro hay seis personajes de relieve, el propio difunto y tres mujeres, flanqueados por la Virgen ante quien oran arrodillados, y un santo, seguramente San Vicente, que tiene la funcion de presentarlos a Maria. Sobre la tapa del sarcofago se encuentra la figura yacente del difunto, que fue el ultimo senor laico de Rocafort. Viste indumentaria militar, lleva espada y punal y apoya los pies en un leon.
El sarcofago de Pere de Sitjar es obra de Berenguer Ferrer, cantero y escultor de Manresa. Lo encargo Guillemona, viuda de Pedro. Hay documentados varios pagos, como las diez libras barcelonesas recibidas el 16 de agosto de 1354 o las cien libras que el escultor declara haber recibido de la viuda "en cumplimiento y solucion del precio del sarcofago". El 18 de julio de 1356, el padre Bernardo Mateo, rector de Rocafort autoriza el traslado de los restos de Pedro de Sitjar desde el cementerio al nuevo sarcofago, emplazado dentro de la iglesia de San Vicente del castillo. Unos cien anos despues fue trasladado a la iglesia parroquial de Santa Maria. Durante la Guerra Civil se llevo a la Cueva de Manresa para evitar su destruccion. Volvio a la iglesia una vez terminado el conflicto.
(Link)
Relieve del sepulcro de Pere de Sitjar, 1354. Iglesia parroquial de Rocafort, Municipio del Bages, Catalunya. Author: BERENGUER FERRER (S. XIV).
(Link)
Sepulcre de Pere de Sitjar
El Pont de Vilomara i Rocafort
Sarcòfag esculpit per Berenguer Ferrer l'any 1355 per allotjar les despulles de Pere de Sitjar. Posteriorment s'hi van posar també les de la seva dona, Guillema, i les dues filles.
Es tracta d'un ossari en forma d'arqueta amb estàtua jacent del personatge a la tapa.
Les dues mènsules que el sostenen, originalment estaven ubicades a la part alta de la fornícula i el sarcòfag es recolzava directament sobre el mur. Una d'elles és la que ens indica el propietari del sarcòfag, amb una inscripció que diu així: "Aquest monument es del honrat en Pere de Sitjar, Senyor de Rocafort, a qui per Deu Amen dit Pater Noster".
L'ossari consta del sarcòfag amb la corresponent tapa, presidida per la imatge del difunt en alt relleu, amb les dues mènsules. L'escena en relleu que es desenvolupa en la part frontal és molt comuna en contextos funeraris, sobretot a Itàlia. Es tracta de la presentació de la familia Sitjar davant la Mare de Déu. A l'extrem dret es pot identificar a Sant Vicenç, ja que era el patró de la família i el titular de la capella del castell. Vesteix una dalmàtica i sosté un llibre amb la mà esquerra, mentre que amb la dreta presenta la família davant Santa Maria. Els quatre personatges, Pere, Guillema i les dues filles, estan agenollats i amb les mans en actitud de pregària. Guillema està representada com a vídua. Les filles porten brial amb mantell superior amb ornaments florals al cap. Les dones llueixen paternòsters al coll. Pere de Sitjar vesteix de militar. Els laterals del sarcòfag no estan decorats perquè no eren vistos en la seva posició original.
Francesca Español (1990) destaca la semblança entre la figura de Pere Sitjar del fronatl i la de la tapa. En aquesta darrera, està representat inclinat cap a la dreta, possiblement per fer-lo més visible. Reposa el cap damunt un coixí i els peus damunt el llom d'un gos. La reproducció de l'arnès militar és molt completa i pròpia del segle XIV. De la corretja pengen una espasa i una daga. En el pom i la creu de l'espasa i a la creu de la daga ha gravat les inscripcions següents: AVE GRATIA. SALVE R(EGIATA), BENEDICTUS.
Les mènsules adopten la forma d'éssers fantàstics, amb trets zoomorfes i antropomorfes, però amb els caps grotescos.
Observacions: Actualment es conserva a l'interior de l'església, però desplaçat del seu lloc original, que és una fornícula coronada per una arcada gòtica, situada en el mateix mur nord.
Pere de Sitjar era el senyor de Rocafort i mor l'any 1348, deixant la seva dona, Guillema, vídua i amb dues filles. Existeixen dos documents que parlen d'aquest sarcòfag, que ens permeten saber-ne l'autor, el preu i la data. Un és del 16 d'agost de 1354 i l'altre del 23 de desembre de 1355. Berenguer Ferrer, de Manresa, cobra 100 lliures per la feina i triga un any en enllestir l'encàrrec.
Per un document datat el 18 de juliol de 1356 sabem que sis mesos després de conclòs el sarcòfag es procedeix al trasllat de les restes de Pere de Sitjar a l'església.
Les restes de la dona i de les filles els dipositaren els monjos de Sant Benet de Bages, hereus del castell de Rocafort.
El sarcòfag es va salvar de la destrucció durant la Guerra Civil espanyola gràcies a Lluís Rubiralta, delegat per al salvament del patrimoni artístic, i a un grup de voluntaris que el traslladaren a la santa Cova de Manresa, emparant-se amb la normativa de la Generalitat de Catalunya.
